NOVEMBRE 2015 - BAIXA FREQÜÈNCIA - LA VEU JOVE DE LA CONCA - SPK by Stahlfabrik Josep Maria Soler on Mixcloud
miércoles, 18 de noviembre de 2015
domingo, 27 de septiembre de 2015
martes, 15 de septiembre de 2015
lunes, 27 de julio de 2015
domingo, 14 de junio de 2015
sábado, 16 de mayo de 2015
miércoles, 11 de marzo de 2015
domingo, 1 de febrero de 2015
PODCAST PROG. 8 DE BAIXA FREQÜÈNCIA A LA VEU JOVE DE LA CONCA: ESPECIAL 32 GUAJAR'S FARAGÜIT
Mario Ruiz, barceloní i de nom artístic "Sorollsec", era 32 Guajar s Faragüit.
La seva era una ritualitat rítmica, repetitiva i drónica, estructuralment propera a la d'Esplendor Geométrico i els SPK més contundents, encara que formalment tractada amb sonoritats menys metàl·liques i un major nombre d'acotacions melòdiques que el distanciaven del salvatgisme tribal dels d'Arturo Lanz.
Tota la seva discografia està basada en cintes de casset.
Després d'una demo gravada en 1983 del mateix títol que el del grup, el 1984 apareix la seva primera referència editada per Ortega i Cassette, coneguda com 'antilogía Vocevérsica', una casset de textures sòniques, ambients tribals i paisatges abstractes acuradament preparada per oferir sensacions úniques l'oient. Els temes van ser 'Vox ignoratia / Ignoratia vocis', 'Càceres zoofílica', 'Siameses & Wolframio (S)', 'Siameses & Wolframio (W)', 'Transuretra Express' i 'Dotacions trisòmiques'.
El 1985, ia través del segell de creació pròpia Sorollsec, apareix una nova entrega composta per cinc temes, que va titular com 'Crom 48': 'Extroduccio', 'Poker d'absències digitals', 'Filmusical Ionouisitorial', 'Abscesible' i 'Renatal Postbeck3675 '.
Esplendor Geométrico Records llança aquest mateix any un split recopilatori amb quatre grups de la florent música experimental electrònica minimalista barcelonina amb Avant-Dernières Pensées, Melodinamika Sensor, Camí al Golfes i, per descomptat, 32 Guajars Faragüit, que inclouen 'Internnoia', Preterpret 'i 'Melanges 4 & 5'.
El mateix segell, propietat del grup madrileny amb membres escindits d'Aviador Dro, d'idèntic nom, torna a registrar una nova cinta sota el tíulo 'Programarrax' el 1986 amb vuit noves sintonies amb el més pur so minimalista industrial dels barcelonins: 'Rutines d'ajust ',' Spots A / B / C ',' Billonio neomático ',' Spots B / A / C ',' Despasajes ',' Spots A / C / B ',' expel·lir + Solvent 'i' Ultimàtum 3 i tancament '. Aquesta tape és reedita el 1989 per Línia Alternativa amb la mateixa composició.
Per finalitzar, 32 Guajars Faragüit inclou 'Theobromania' a la sèrie C-1 'Utilitza el autoreverse' (en què també es van veure editats personatges com Anton Ignorant o Rafael Flores) editat per Grand Mal Edicions en 1986. Aquesta cassette portava dos temes llargs sense títol.
En 2013, el tema 'Transuretra Express' és inclòs en el triple Cd que va formar part del disc-llibre editat per Munster Records, obra del periodista Jaime Gonzalo, de títol 'La ciutat secreta', un compendi històric musical del que va ser el rock experimental a Barcelona enquadrat entre 1971 i 1991.
BAIXA FREQÜÈNCIA - LA VEU JOVE DE LA CONCA - PROGRAMA 8: MONOGRÀFIC 32 GUAJAR'S FARAGÜIT by Stahlfabrik Josep Maria Soler on Mixcloud
lunes, 19 de enero de 2015
PODCAST PROG. 7 DE BAIXA FREQÜÈNCIA A LA VEU JOVE DE LA CONCA: ESPECIAL RAYMOND SCOTT
La música de Raymond Scott és un dels sons més revolucionaris del segle XX. Raymond va començar fent jazz als anys 30. Amb el seu grup, The Raymond Scott Quintet, va revolucionar les llistes d'èxits mentre els saberuts crítics ho menyspreaven per la seva gosadia de fer una música amb humor. El so de Scott era sens dubte difícil de catalogar, alguna cosa entre el jazz i el pop amb una estructura anàrquica i inesperats girs de ritme. Tan diferent era la música de Scott que va ser la banda sonora predilecta dels dibuixos animats de la Warner, que van adaptar a Scott en 120 curts de Bugs Bunny, l'ànec Lucas i altres personatges. Scott va seguir sonant en dibuixos com Rem & Stimpy o els Simpson. El món irreal dels dibuixos animats era el millor escenari per a la bogeria de la música de Scott, qui solia titular seus temes amb extravagants noms com Dinner Music For a Pack of Hungry Cannibals (Música d'Sopar Per a una Rajada de Caníbals Enfadats) o New Year 's Eve in a Haunted House (Cap d'Any en una casa Encantada). L'estil aparentment embogit de Scott era tot el contrari, el que ell anomenava jazz descriptiu reduïa al mínim la improvisació. Això significava en la pràctica que Scott veia als seus músics com a mers instruments que li possibilitaven fer música, i els tiranizaba, fent repetir i assajar fins aconseguir el que ell pretenia. Perfeccionista fins a l'extenuació i un tirà en potència, els músics no aguantaven molt en el seu grup i sortien tirant pestes d'ell. En aquell temps era compositor, director d'orquestra i pianista, però s'havia trobat amb un lleu molèstia en el seu camí a la perfecció, els seus músics eren humans i pensaven per si mateixos.
Aviat va poder esmenar aquest lleuger inconvenient, substituint als seus músics per màquines. Scott es va convertir d'aquesta manera en un dels pioners de la música electrònica en els anys 50 i 60, a més d'enginyer i inventor. Scott va inventar un rellotge amb alarma amb veu, alarmes, sirenes i timbres, joies electròniques, cocteleres electròniques, jocs electrònics per a nens i adults, però sobretot va dedicar la seva inspiració a la invenció d'instruments que possibilitessin a la seva música arribar on els humans no semblaven poder portar-la. Entre els instruments que va inventar destaca el Clavivox, un primitiu sintetitzador, el Electronium, que era una màquina capaç de compondre música seqüencial, la Videola, que li permetia compondre música sincronitzada amb imatges en moviment, el Karloff, que generava efectes de so .. . tots aquests instruments van fer que Scott es centrés a través de la seva empresa Manhattan Research Inc en la composició de música electrònica per a empreses. D'aquesta manera Scott es va centrar en la publicitat com a sortida per la seva música, encara que va editar alguns discos, tres d'ells dedicats a nadons, amb música electrònica minimalista pensada per estimular els petits. Scott es va tornar cada vegada més esquerp i recelós cap a altres músics, amb l'obsessió que tothom volia robar-li les seves idees i la seva música. En lloc d'obrir-se a compartir preferir tancar-la en la seva malaltissa i genial cap. Tot això no li va impedir col·laborar amb un jove Jim Henson, abans que aquest es fes mundialment conegut amb els seus Teleñecos, component música per als seus curts experimentals. També va treballar per al fundador de Motown Records, Berry Gordy, quan aquest el va contractar perquè s'encarregués de la divisió electrònica de la companyia. La música de Scott, tant en la seva etapa de jazz experimental, com en la seva faceta d'inventor i pioner de la música electrònica, és un capítol apassionant del passat segle, i Scott és un clar precedent de genis com Frank Zappa o Devo. Fins i tot podríem convidar a sopar, arriscant-nos a la seva despotisme, però crec que ens hauria plantat i s'hauria quedat davant d'una de les seves màquines rares inventant nous sorolls.
BAIXA FREQÜÈNCIA - LA VEU JOVE DE LA CONCA - PROGRAMA 7 - MONOGRÀFIC RAYMOND SCOTT by Stahlfabrik Josep Maria Soler on Mixcloud
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
-
Viu envoltat d'instruments. És així. Per a molts -jo inclòs- Cidrón és un referent de l'anomenada música electrònica. Excel·lent...